Wednesday, June 13, 2007

Tot un fracàs

A petició de Joseph Pulitzer faré una crònica del que va ser la manifestació que es va fer el passat dijous set de juny a la tarda en la plaça Catalunya contra el G-8.
Desgraciadament, la manifestació contra el G-8 i la globalització va ser un fracàs. Quan vaig arribar-hi, una mitja hora tard, m’esperava trobar-me molta gent, amb pancartes, performens, etc. Enlloc d’això, hem vaig trobar una cinquantena de joves asseguts a la Plaça Catalunya. De fet, no es va fer la manifestació, suposo que perquè no érem suficients persones per poder tallar el carrer!
Això em va fer plantejar per que la gent no es mou per aquests temes? De fet, crec que no és una problema de les persones, sinó de l’organització. Per exemple, quan es va fer el trobament del G8 a Barcelona hi va anar-hi molta gent. Ara en canvi, no hi havia gairebé ningú. Pot ser les persones es pensaven que com que el trobament va ser a Alemanya aquí no es faria res. Per tant, si es fa alguna cosa s’ha de vendre el producte (parlo en lleis de mercat perquè en el fons tot està subjecte a ell). Jo vaig rebre l’ informació via mail, per això hi vaig anar, però, per exemple, parlant al dia següent amb coneguts, molta gent no s’havia que es convocava aquesta manifestació. La mani a favor d’una vivenda digna va ser tot un èxit, però jo recordo que a cada vagó del metro hi havia el impactant eslògan de la manifestació: No tindràs una casa en la puta vida! Ara, cap cartell anunciava d’aquest esdeveniment i això, possiblement, va fer que molta gent no sàpigues res de res. Una altre qüestió, és el tema del dia i l’hora. Molta gent, els dijous a les sis de la tarda treballa o fa coses, per tant, no hi podia anar per molt que ho volgués.
Com a reflexió personal, crec vivim en un món caracteritzat per les comoditats i la vida fàcil. Així que si vols que les persones es manifestin i es moguin pels drets de tothom, s’ho hauràs de donar tot mastegat. Trist, però cert, les reivindicacions entren dins de les comoditats i un dijous a la tarda, la gent té altres coses que fer que anar a una manifestació. A més a més, si això li sumes la poca propaganda que se li va donar, te’ns com a resultat el que va ser la manifestació contra el G8, un fracàs.

Monday, June 11, 2007

Pols de forces

Des que ETA va assenyalar que trencava l'Alt el foc, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha respost amb duresa. La primera demostració de força del Ministeri d'Interior va ser ordenar la volta a la presó de l’etarra Iñaki de Juana Chaos. Ahir al matí, la policia francesa va detenir a tres membres d'aquesta mateixa banda. Després de la fi de la pau, el Govern ha endurit el seu discurs i sembla que Espanya es va a veure submergida en una lluita entre titans. En la banda esquerra, Zapatero, i en la dreta, ETA i a la dreta de tot, el PP, amb poques ganes de solucionar el conflicte basc i amb voluntat de radicalitzar la situació amb un discurs enverinat de fal·làcies.

Entre mig del panorama està la societat civil basca, la qual sofreix realment totes les agonies de la fi de la treva i esperen que ETA torni a posar la bomba que farà esclatar en mil trossos les seves il·lusions. La societat basca es mereix un altre futur per als seus fills, una vida de pau i amb ganes de seguir endavant. Ara, que la voluntat de diàleg del PSOE no els ha funcionat què els queda? Al llarg d'aquests anys s'ha demostrat que la fermesa policial no duu a cap lloc, ja que un pres etarra equival a la mort d'un home lliure. Fins a ara, el discurs polític tampoc ha estat una solució perquè Zapatero s'ha estat fixant més que li diria la dreta d'aquest país si ell fes un pas valent, que no pas en solucionar el problema. Ara, per això, no és el moment de parlar, la conjuntura no ho permet. Un diàleg es fa amb persones disposades a debatre i no amb individus amb ganes de matar. Sembla que per a aquesta societat trencada en trossos, el que els espera és un pols de forces entre el Govern i ETA, cosa que farà ardu i espinós el camí cap a la pau.

Tal vegada el Govern s'ha equivocat en la manera de gestionar el conflicte basc, però la realitat és que és la segona força mes votada en aquesta comunitat autònoma i, per tant, els bascos han confiat en el. A més, per molt que hagi comès errors, això no justifica que ETA torni a les armes. Les coses clares i la xocolata espessa, la culpa que ETA reprengui la lluita armada no és del Govern, és de la mateixa banda terrorista que tan sols sap solucionar les coses a cops de bastó, sense mirar que la seva població civil, la basca, els demana la fi de la violència. Per això, a manera de reflexió, ens quedem amb l'última frase del discurs que Lendakari Ibarretxe va fer el passat dimecres davant dels empresaris bascos: “la guerra la pot fer qualsevol boig, però la pau necessàriament hem de fer-la persones". Per això, fins que ETA no es comporti realment com persones i abandoni definitivament les armes, sembla que la pau serà un camí sense sortida per al País Basc.

Wednesday, June 6, 2007

ELS MALOS ES TORNEN A REUNIR

Un altre cop, els grans mandataris del món es tornen a reunir. El G8 torna mostrar que la seva benevolència no són res més que aigua bruta. Aquest cop, sembla que volen posar solucions al canvi climàtic. Tanmateix això sembla inviable, ja que Geroge Bush ja ha dit que ell ni el seu país faran res per prevenir les emissions de gasos tòxics a l’ atmosfera.

Aquest cop, a més a més, la situació està dins d’un context molt crispat perquè Valdimir Putin s’oposa contundentment a la creació d’un escut antimíssils a Europa. Segonsa George Bush, aquest servirà per prevenir qualsevol atac possible dels països islàmics. Tot i així, els russos ho han llegit en claus de la Guerra Freda i han amenaçat a Europa que si posen aquest escut, atacaran a la part occidental d’aquest continent. Personalment, crec que abans de discutir-se entre ells, haurien de preguntar a la població civil si volem un atac antimíssils o no. Jo, per exemple, no tinc cap tipus de por que un país aràbic m’ataqui, així que no estic a favor que posin un antimíssils a Europa. Més aviat el veig com una provocació i que és una manera de forçar una guerra. Un escut antimíssils és mostrar que estem preparats per un possible atac. Però, per què hem de tenir por que ens ataquin? La veritat és que si fem una política internacional correcte no hem de témer res. El problema neix quan aquests oprimeixen a les persones més desafavorides per engreixar les seves butxaques, llavors, neixen les pors. Ara per ara, però m’oposo radicalment a la creació d’un escut antimíssils i crec que abans de fer una cosa com aquesta que pot canviar les nostres vides ens haurien de consultar-nos-ho a nosaltres.

El G8, els homes més rics del món es reuniran aquests dies per debatre problemes que després no els importen. Una bona mostra d’això és que en la darrera reunió del G8 van posar unes mesures per millor les condicions econòmiques d’Àfrica, de la qual cap encara ha estat aplicada. El G8 té dos cares. Per un costat, la imatge que donen als imatges on volen mostrar compromesos amb el món que els envolta. L’altre, la real, que només es reuneixen per mirar com poden fer-se més rics (Club Bilderberg). Per això, aquesta reunió provoca grans moviments encontra i antiglobalitzadors. De fet, moltes persones el que demanen és que si es globalitza l’economia, també es globalitzin els drets humans i d’aquesta manera tots podem viure millor i no només que quatre gats engreixin les seves panxes amb les economies de tot el món. Per això, demà us esperem a tots a les sis de la tarda a Plaça Catalunya en la manifestació en contra del G8 i de la globalització.