Tot un fracàs

A petició de Joseph Pulitzer faré una crònica del que va ser la manifestació que es va fer el passat dijous set de juny a la tarda en la plaça Catalunya contra el G-8.
Desgraciadament, la manifestació contra el G-8 i la globalització va ser un fracàs. Quan vaig arribar-hi, una mitja hora tard, m’esperava trobar-me molta gent, amb pancartes, performens, etc. Enlloc d’això, hem vaig trobar una cinquantena de joves asseguts a la Plaça Catalunya. De fet, no es va fer la manifestació, suposo que perquè no érem suficients persones per poder tallar el carrer!

Això em va fer plantejar per que la gent no es mou per aquests temes? De fet, crec que no és una problema de les persones, sinó de l’organització. Per exemple, quan es va fer el trobament del G8 a Barcelona hi va anar-hi molta gent. Ara en canvi, no hi havia gairebé ningú. Pot ser les persones es pensaven que com que el trobament va ser a Alemanya aquí no es faria res. Per tant, si es fa alguna cosa s’ha de vendre el producte (parlo en lleis de mercat perquè en el fons tot està subjecte a ell). Jo vaig rebre l’ informació via mail, per això hi vaig anar, però, per exemple, parlant al dia següent amb coneguts, molta gent no s’havia que es convocava aquesta manifestació. La mani a favor d’una vivenda digna va ser tot un èxit, però jo recordo que a cada vagó del metro hi havia el impactant eslògan de la manifestació: No tindràs una casa en la puta vida! Ara, cap cartell anunciava d’aquest esdeveniment i això, possiblement, va fer que molta gent no sàpigues res de res. Una altre qüestió, és el tema del dia i l’hora. Molta gent, els dijous a les sis de la tarda treballa o fa coses, per tant, no hi podia anar per molt que ho volgués.

Com a reflexió personal, crec vivim en un món caracteritzat per les comoditats i la vida fàcil. Així que si vols que les persones es manifestin i es moguin pels drets de tothom, s’ho hauràs de donar tot mastegat. Trist, però cert, les reivindicacions entren dins de les comoditats i un dijous a la tarda, la gent té altres coses que fer que anar a una manifestació. A més a més, si això li sumes la poca propaganda que se li va donar, te’ns com a resultat el que va ser la manifestació contra el G8, un fracàs.

Pols de forces

Des que ETA va assenyalar que trencava l'Alt el foc, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha respost amb duresa. La primera demostració de força del Ministeri d'Interior va ser ordenar la volta a la presó de l’etarra Iñaki de Juana Chaos. Ahir al matí, la policia francesa va detenir a tres membres d'aquesta mateixa banda. Després de la fi de la pau, el Govern ha endurit el seu discurs i sembla que Espanya es va a veure submergida en una lluita entre titans. En la banda esquerra, Zapatero, i en la dreta, ETA i a la dreta de tot, el PP, amb poques ganes de solucionar el conflicte basc i amb voluntat de radicalitzar la situació amb un discurs enverinat de fal·làcies.

Entre mig del panorama està la societat civil basca, la qual sofreix realment totes les agonies de la fi de la treva i esperen que ETA torni a posar la bomba que farà esclatar en mil trossos les seves il·lusions. La societat basca es mereix un altre futur per als seus fills, una vida de pau i amb ganes de seguir endavant. Ara, que la voluntat de diàleg del PSOE no els ha funcionat què els queda? Al llarg d'aquests anys s'ha demostrat que la fermesa policial no duu a cap lloc, ja que un pres etarra equival a la mort d'un home lliure. Fins a ara, el discurs polític tampoc ha estat una solució perquè Zapatero s'ha estat fixant més que li diria la dreta d'aquest país si ell fes un pas valent, que no pas en solucionar el problema. Ara, per això, no és el moment de parlar, la conjuntura no ho permet. Un diàleg es fa amb persones disposades a debatre i no amb individus amb ganes de matar. Sembla que per a aquesta societat trencada en trossos, el que els espera és un pols de forces entre el Govern i ETA, cosa que farà ardu i espinós el camí cap a la pau.

Tal vegada el Govern s'ha equivocat en la manera de gestionar el conflicte basc, però la realitat és que és la segona força mes votada en aquesta comunitat autònoma i, per tant, els bascos han confiat en el. A més, per molt que hagi comès errors, això no justifica que ETA torni a les armes. Les coses clares i la xocolata espessa, la culpa que ETA reprengui la lluita armada no és del Govern, és de la mateixa banda terrorista que tan sols sap solucionar les coses a cops de bastó, sense mirar que la seva població civil, la basca, els demana la fi de la violència. Per això, a manera de reflexió, ens quedem amb l'última frase del discurs que Lendakari Ibarretxe va fer el passat dimecres davant dels empresaris bascos: “la guerra la pot fer qualsevol boig, però la pau necessàriament hem de fer-la persones". Per això, fins que ETA no es comporti realment com persones i abandoni definitivament les armes, sembla que la pau serà un camí sense sortida per al País Basc.

ELS MALOS ES TORNEN A REUNIR

Un altre cop, els grans mandataris del món es tornen a reunir. El G8 torna mostrar que la seva benevolència no són res més que aigua bruta. Aquest cop, sembla que volen posar solucions al canvi climàtic. Tanmateix això sembla inviable, ja que Geroge Bush ja ha dit que ell ni el seu país faran res per prevenir les emissions de gasos tòxics a l’ atmosfera.

Aquest cop, a més a més, la situació està dins d’un context molt crispat perquè Valdimir Putin s’oposa contundentment a la creació d’un escut antimíssils a Europa. Segonsa George Bush, aquest servirà per prevenir qualsevol atac possible dels països islàmics. Tot i així, els russos ho han llegit en claus de la Guerra Freda i han amenaçat a Europa que si posen aquest escut, atacaran a la part occidental d’aquest continent. Personalment, crec que abans de discutir-se entre ells, haurien de preguntar a la població civil si volem un atac antimíssils o no. Jo, per exemple, no tinc cap tipus de por que un país aràbic m’ataqui, així que no estic a favor que posin un antimíssils a Europa. Més aviat el veig com una provocació i que és una manera de forçar una guerra. Un escut antimíssils és mostrar que estem preparats per un possible atac. Però, per què hem de tenir por que ens ataquin? La veritat és que si fem una política internacional correcte no hem de témer res. El problema neix quan aquests oprimeixen a les persones més desafavorides per engreixar les seves butxaques, llavors, neixen les pors. Ara per ara, però m’oposo radicalment a la creació d’un escut antimíssils i crec que abans de fer una cosa com aquesta que pot canviar les nostres vides ens haurien de consultar-nos-ho a nosaltres.

El G8, els homes més rics del món es reuniran aquests dies per debatre problemes que després no els importen. Una bona mostra d’això és que en la darrera reunió del G8 van posar unes mesures per millor les condicions econòmiques d’Àfrica, de la qual cap encara ha estat aplicada. El G8 té dos cares. Per un costat, la imatge que donen als imatges on volen mostrar compromesos amb el món que els envolta. L’altre, la real, que només es reuneixen per mirar com poden fer-se més rics (Club Bilderberg). Per això, aquesta reunió provoca grans moviments encontra i antiglobalitzadors. De fet, moltes persones el que demanen és que si es globalitza l’economia, també es globalitzin els drets humans i d’aquesta manera tots podem viure millor i no només que quatre gats engreixin les seves panxes amb les economies de tot el món. Per això, demà us esperem a tots a les sis de la tarda a Plaça Catalunya en la manifestació en contra del G8 i de la globalització.

Zapatero ha de ser valent

Primer de tot, em sembla una aberració que el pacte de la Llei de partits que prohibeix que l’esquerra abertzale basca es presenti a les eleccions per la seva presumpte implicació amb ETA. En aquest sentit, també hauríem de prohibir partits polítics com la Falange espanyola, que cada cop que vaig a votar em trobo la seva papeleta allà!

Ara, resulta que després que el govern i els jutges deixen presentar a ANV a les eleccions basques, el PSOE ha dit que no pactaran amb ells! Us agradi o no, senyors del PSOE ANV és la tercera força del País Basc i en les seves primeres eleccions ha aconseguit 25 alcaldies. No podeu tancar als ulls a una realitat existent. En el País Basc hi ha un conflicte obert que necessita solució i, per això, es necessita escoltar totes les parts del conflicte. Si llegiu correctament els resultats electorals veureu que gran part del País Basc ha apostat per vosaltres perquè arribeu a un acord de pau, per això, els resultats de la vostra formació política, PSOE, ha augmentat el número de vots en aquesta comunitat autònoma. En canvi, els senyors de la guerra, els del PP, que no els interessa la pau perquè sinó el seu discurs perdria sentit, han baixat en el número de vots fins a tal punt que han perdut l’alcaldia de Vitòria i la majoria absoluta en Navarra. De fet, han passat a ser la quarta força política, després de PNB, PSOE i ANV.

És cert que l’esquerra abertzale del senyor Otegui va demanar suport en aquest partit polític. Tanmateix, cal recordar que aquesta formació es desvincula de la violència, cosa que ETA no fa. Per aquest motiu, podria ser un interlocutor vàlid per arribar a un veritable acord de pau. Senyor Zapatero no caigui en el parany del PP i sigues valent. Com va dir el senyor Isser Arafar arran dels tractats d’Oslo l’any 1993, “la batalla de la pau és la més difícil”. Per això, Senyor Zapatero ha de ser valent i fer un pas endavant perquè la societat basca li ha demanat això de dues maneres: una incrementant el número de vots del partit socialista basc i l’altre posant en tercer lloc a una força política nacionalista i d’esquerres. Ara per ara, si vostè mirà el panorama basc, la primera força és nacionalista i la tercera també. Així doncs, el partit socialista basc queda encaixonat enmig dels nacionalismes, per aquest motiu, no pot deixar-los de banda i dir que no pactaran amb aquesta formació per fer alcaldies o arribar acords. Amb qui pretén fer pactes llavors? Amb el PP, els que propugnen a diari la crispació entre les Espanyes?

Miri senyor Zapatero, sé en el que està pensant i no li funcionarà. Vostè no vol pactar amb ANV perquè té por que el PP faci una campanya molt dura contra seu i li digui que ha pactat amb els terroristes i, conseqüentment, perdre les generals de l’any que ve. No es deixi enganyar ells no volen la pau. Si realment vol guanyar les eleccions haurà de fer un esforç i seure’s a parlar amb ANV, perquè ells són interlocutors pel conflicte basc, igual que també ho és el PP. En canvi, sembla que vostè només fa cas del que li diu el PP i no escolta totes les postures d’aquest conflicte. Zapatero sigues valent i fes un pas endavant cap a la pau, els bascos s’ho estan demanant i si no ho fa, segurament, li retiraran la confiança que diumenge passat li van donar a les urnes. Aquest pau només s’aconsegueix amb el diàleg. Si ha de fer-ho a expenses del PP, doncs a fer-ho sense ells. En el fons Madrid no és Espanya, pot ser és la seva capital, però no la seva realitat. Per això, el PP ha guanyat a Madrid i el PSOE a altres llocs. Per aquest motiu, els bascos li han donat el suport a vostè i no als de la ultra dreta. Per acabar, en la història d’aquest estat, ja van tenir un final tràgic amb vencedors i vençuts, crec que arribat el moment de veure que aquesta dicotomia entre vencedors i vençuts a l’únic lloc que ens condueixen és al rancor i divisió de la societat en odis, aparentment ocults, però que poden aflorar en qualsevol moment. La transició ja es va fer prou malament perquè no va ajudar a resoldre les desavinences entre les Espanyes. Zapatero, sigues valent, si us plau, fes un pas endavant i seu-te a parlar amb ANV, una formació d’esquerres que, com vostè, condemna la violència en les bases del seu partit. La pau, Zapatero, s’aconsegueix amb esforç i no donant l’esquena en un conflicte que porta obert des de fa ja massa temps.

La reina l’abstenció

Com deia en el meu antic post, les esquerres vencen i convencen, però necessitaran més vots si volen guanyar les pròximes eleccions. En les darreres eleccions la veritable guanyadora va ser l’abstenció que en tot l’estat es va elevar al 36,6% dels votants, a més a més, li hem de sumar els vots en blanc que van representar 1’9% i els nuls un 1,17%. A més a més, en llocs com Barcelona l’abstenció es va elevar al 48,81%, els vots en blanc el 3,28% i els nuls 0,59%. Així doncs, podem dir que l’abstenció va ser la força més votada, però amb minoria. Així que podria aconseguir l’ absoluta pactant amb els vots nuls i en blanc.

Pot sonar a broma, però no ho és. La classe política que ens dirigeix hauria de començar a llegir quines són les claus d’aquesta elevadíssima abstenció! Segurament, hi ha molta gent que no vota perquè no l’interessa la política, però en aquestes eleccions s’ha de mirar més enllà perquè l’abstenció és elevadíssima. Tot apunta que en aquesta ocasió hi ha hagut vot de càstig, més ben dit, la falta de vots sembla que vol alertar als polítics que la gestió del país no s’està fent bé. Amb l’ abstenció la societat civil ha demanat compromís als polítics, perquè en el fons no estan governant pels seus interessos propis, sinó pel benestar de la societat. Així doncs, ara els polítics han de respondre amb maduresa democràtica i veure que és el que han fet tan malament que ha provocat que la veritable reina de les eleccions ha estat l’abstenció.

Les esquerres vencen i convencen

Diumenge passat 27 de maig es van celebrar les eleccions municipals a tot l’estat espanyol. El Partit Popular va ser la força més votada i va treure 150.000 vots més que el PSOE. Una diferència insignificant si tenim en compte que a Espanya hi viuen uns 47 milions d’ habitants, dels quals només en van votar 22.491.570 .
A més, cal tenir en compte que com en el conte del Lope de Vega les dretes d’aquest país són com Fuenteovejuna, fuenteovejuna todos a una. Les esquerres, d’altra banda, es divideixen en una pluralitat de partits polítics.

Si fem una anàlisi de la situació actual és cert que el PP va ser la força més potada, però a l’hora de la veritat els partits més votats van ser els de les formacions d’esquerres. El PP va obtenir el 35,6 % dels vots, mentre que el PSOE el 34,9 (com podem veure la diferència és ínfima). La segona força més votada va ser IU amb el 5, 47%. Així doncs, com podem veure, si ajuntem els vots dels dos partits considerats d’ esquerre superen amb gairebé 5 % de diferència al PP.

Aquesta diferència encara augmenta més si ens fixem en el cas de Catalunya on de les 3 forces més votades dos són d’ esquerres i de les cinc primeres 3. En la nostra comunitat autònoma el PSOE segueix sent la força més votada, seguida pels nacionalistes i amb tendències de dretes CIU. A continuació ERC un grup nacionalista amb ideologies d’esquerra s’ha consolidat com la tercera força del país, superant inclòs al PP, que ocupa el quart lloc en el rànquing. Finalment, la cinquena formació política és ICV. Així doncs, veiem que les forces polítiques d’esquerres són les més votades en el nostre estat.

No li podem negar al PP que ell és el partit més votat, però de que li serveix si no té amb qui pactar? Abans, quan realment representaven la dreta moderada del país encara tenia companys de batalla, però ara, des de que ha adoptat aquest discurs radical, no convenç i sembla que està més sol que la una! El seu discurs contra la immigració no ha convençut ni a Badalona ni enlloc. Pot ser, guanyarà les eleccions generals de l’any que ve, però si vol governar, s’haurà de plantejar fer un discurs nou i renovat perquè, sinó les esquerres, li tornaran a passar la mà per la cara.

En aquest país, les esquerres divergeixen en una infinitat d’ ideologies diferents, per això es presenten en diversos partits, però a l’hora de la veritat, si han de pactar, pactaran, perquè això és el que volen els ciutadans del país, una esquerra unida i amb criteri propi. Així que podem dir que les esquerres unides segueixen vencent i convencent.

Ciutadans de tercera

Deu de fer vora d’un mes, que des de Tele Madrid es va publicar un reportatge que es titulava Ciudadanos de segunda on s’afirmava que els castellans a Catalunya no tenien els mateixos drets que els catalans. Deien que la nostra llengua s’imposava sobre l’espanyola.

A mi ara m’agradaria fer una reflexió. I què passa amb els ciutadans de tercera? Aquells que ningú vol perquè venen d’un altre continent. Quan un europeu ve a Espanya, tot el que troba són facilitats i més facilitats. En canvi, si un immigrant procedeix de l’Amèrica Llatina o de l’Àfrica se li tanquen totes les portes. Aquests sí que tenen un veritable problema de discriminació i estan maltractats dins del nostre estat. Però per ells ningú reivindica. És més, les mateixes persones que van crear un discurs victimista per mostrar la seva situació d’inferioritat dins del territori català, ara han creat un vídeo a Badalona on s’insulta públicament als immigrants d’aquesta ciutat. L’ alcaldable pel PP de Badalona acaba dient que ells netejaran la ciutat de la immigració, el seu eslògan és: Per una Badalona neta.

Quan un immigrant arriba a Espanya o Catalunya des de un altre continent, ha deixat enrere la seva terra amb la il·lusió d’una vida millor. Per això, intenta adaptar-se i conviure amb les persones que l’envolten. En canvi, hi ha certs tipus d’espanyols que quan venen a Barcelona es pensen que som nosaltres que ens hem d’adaptar a ells. Aquí hi ha una cultura i una manera de fer les coses. Jo si em ve una persona i em parla amb castellà li respondre en castellà perquè sóc educada. El que no em pot demanar és que si tinc un bar posi el menú o les ofertes en castellà, perquè aquí hi ha una llengua que s’ha de respectar i si no entén alguna cosa... doncs que pregunti que tots els camins porten a Roma! El que passa és que és més fàcil queixar-se que entendre i això, sembla que és el discurs que predomina en la dreta d’aquest país enfront de temes tan claus com la immigració i la nostra estimada cultura catalana.

Jo per acabar només dir-los una cosa: vosaltres no sou el centre del món i hi ha coses que només s’arreglen escoltant al teu voltant. Per tant, si us plau abandoneu el discurs victimista, que vosaltres no esteu marginats a Catalunya. Els únics que hem estat perseguits per qüestions lingüístiques hem estat nosaltres i els bascos al llarg d’una dictadura que ha durat quaranta anys! Per favor, prou de victimisme i allargueu la mà cap al respecte mutu i feu un pas valent per començar acceptar a les persones que tenen veritables problemes de discriminació, els immigrants. Aquests si que són ciutadans de tercera, ja que gairebé mai se’ls respecte els seus drets, sobretot, si no venen amb diners sota del braç.