Tot un fracàs

A petició de Joseph Pulitzer faré una crònica del que va ser la manifestació que es va fer el passat dijous set de juny a la tarda en la plaça Catalunya contra el G-8.
Desgraciadament, la manifestació contra el G-8 i la globalització va ser un fracàs. Quan vaig arribar-hi, una mitja hora tard, m’esperava trobar-me molta gent, amb pancartes, performens, etc. Enlloc d’això, hem vaig trobar una cinquantena de joves asseguts a la Plaça Catalunya. De fet, no es va fer la manifestació, suposo que perquè no érem suficients persones per poder tallar el carrer!

Això em va fer plantejar per que la gent no es mou per aquests temes? De fet, crec que no és una problema de les persones, sinó de l’organització. Per exemple, quan es va fer el trobament del G8 a Barcelona hi va anar-hi molta gent. Ara en canvi, no hi havia gairebé ningú. Pot ser les persones es pensaven que com que el trobament va ser a Alemanya aquí no es faria res. Per tant, si es fa alguna cosa s’ha de vendre el producte (parlo en lleis de mercat perquè en el fons tot està subjecte a ell). Jo vaig rebre l’ informació via mail, per això hi vaig anar, però, per exemple, parlant al dia següent amb coneguts, molta gent no s’havia que es convocava aquesta manifestació. La mani a favor d’una vivenda digna va ser tot un èxit, però jo recordo que a cada vagó del metro hi havia el impactant eslògan de la manifestació: No tindràs una casa en la puta vida! Ara, cap cartell anunciava d’aquest esdeveniment i això, possiblement, va fer que molta gent no sàpigues res de res. Una altre qüestió, és el tema del dia i l’hora. Molta gent, els dijous a les sis de la tarda treballa o fa coses, per tant, no hi podia anar per molt que ho volgués.

Com a reflexió personal, crec vivim en un món caracteritzat per les comoditats i la vida fàcil. Així que si vols que les persones es manifestin i es moguin pels drets de tothom, s’ho hauràs de donar tot mastegat. Trist, però cert, les reivindicacions entren dins de les comoditats i un dijous a la tarda, la gent té altres coses que fer que anar a una manifestació. A més a més, si això li sumes la poca propaganda que se li va donar, te’ns com a resultat el que va ser la manifestació contra el G8, un fracàs.