En el diari el País he llegit una notícia que afirma que al Brasil s’està aixecant una balla per impedir que els immigrants il·legals del Paraguai entrin al país. Això és molt comú en diversos territoris. De fet a Espanya passa el mateix passa on s’ha fet un mur a Ceuta i Melilla per evitar que els immigrants de l’Àfrica entrin al “nostre estimat país”. Un altre exemple és els EUA en la seva frontera amb Mèxic. Per no parlar del mur que separa Israel de Palestina i que sotmet als palestins a condicions miserables. Aquest darrer mur, en veritat, agafa part Palestina que Israel se l’ha annexionat. Això fa que les famílies hagin quedat separades o el que és més greu que, per exemple, l’hospital del poble quedi a l’altre banda del mur. Moltes persones han mort en un costat del mur, mentre esperaven que l’exèrcit israelià els deixes creuar-lo perquè necessitaven assistència mèdica.
L’any passat vaig estar vivint a Berlín. Allà, segurament, és on ha existit el mur més rellevant de la història i que països com els EUA i Espanya han criticat tant. Berlín, en aquella època, estava dividia en dos parts: la capitalista (occidental) i la comunista (oriental). La part oriental era més pobre que l’occidental i, sovint, els berlinesos de la zona comunista immigraven a viure a la capitalista per millorar la seva condició de vida. Per això, en tan sols un nit, l’any 1961 el Berlín de l’est o oriental va construir un mur al voltant de tot el Berlín occidental. D’aquesta manera es volien aconseguir dues coses. Per un costat, evitar que els berlinesos fugissin cap a la zona occidental. També, però, es volia aïllar aquesta zona que era com una illa capitalista enmig del mar de tota l’Alemanya comunista. Quan vaig estar vivint a Berlín, vaig tenir l’oportunitat de veure la East Side Gallery. Això és un quilòmetre de mur que els berlinesos han volgut conservar per mostrar les tràgiques conseqüències que aquest va dur a la ciutat. A més a més, es van convidar tot d’artistes famosos que van pintar i adornar el mur. Gairebé tots els dibuixos mostren les misèries que va provocar la construcció d’aquest mur i va encontre de la construcció d’altres parets que separin la societat en dos.
El mur de Berlín va caure l’any 1989. Tot i així, l’home no aprèn i la experiència dels berlinesos no ens ha servit de res, ja que 18 anys més tard seguim construint murs que divideixen la societat i el món. És cert, que com a mínim ara no divideixen una ciutat en dos, però si les regions. La majoria d’immigrants que fugen a altres països és perquè en la seva terra natal no viuen bé o no poden aconseguir prou diners per mantenir a la seva família. Per tant, per ells immigrar és l’esperança d’una vida millor. Amb la construcció d’aquests murs, el que s’està fent és tallar les il·lusions d’aquestes persones. Els murs del Brasil, dels EUA o el d’Espanya només serveixen per dividir el món entre rics i pobres. En el cas d’Israel i Palestina això és diferent, ja que, segons els govern israelià el mur serveix per evitar els atemptats suïcides dels palestins en terres israelianes. Miris com t’ho miris, les finalitats del mur poden ser varies, però el resultat és sempre el mateix: perpetuar la misèria del que viu al costat equivocat del mur.
L’any passat vaig estar vivint a Berlín. Allà, segurament, és on ha existit el mur més rellevant de la història i que països com els EUA i Espanya han criticat tant. Berlín, en aquella època, estava dividia en dos parts: la capitalista (occidental) i la comunista (oriental). La part oriental era més pobre que l’occidental i, sovint, els berlinesos de la zona comunista immigraven a viure a la capitalista per millorar la seva condició de vida. Per això, en tan sols un nit, l’any 1961 el Berlín de l’est o oriental va construir un mur al voltant de tot el Berlín occidental. D’aquesta manera es volien aconseguir dues coses. Per un costat, evitar que els berlinesos fugissin cap a la zona occidental. També, però, es volia aïllar aquesta zona que era com una illa capitalista enmig del mar de tota l’Alemanya comunista. Quan vaig estar vivint a Berlín, vaig tenir l’oportunitat de veure la East Side Gallery. Això és un quilòmetre de mur que els berlinesos han volgut conservar per mostrar les tràgiques conseqüències que aquest va dur a la ciutat. A més a més, es van convidar tot d’artistes famosos que van pintar i adornar el mur. Gairebé tots els dibuixos mostren les misèries que va provocar la construcció d’aquest mur i va encontre de la construcció d’altres parets que separin la societat en dos.
El mur de Berlín va caure l’any 1989. Tot i així, l’home no aprèn i la experiència dels berlinesos no ens ha servit de res, ja que 18 anys més tard seguim construint murs que divideixen la societat i el món. És cert, que com a mínim ara no divideixen una ciutat en dos, però si les regions. La majoria d’immigrants que fugen a altres països és perquè en la seva terra natal no viuen bé o no poden aconseguir prou diners per mantenir a la seva família. Per tant, per ells immigrar és l’esperança d’una vida millor. Amb la construcció d’aquests murs, el que s’està fent és tallar les il·lusions d’aquestes persones. Els murs del Brasil, dels EUA o el d’Espanya només serveixen per dividir el món entre rics i pobres. En el cas d’Israel i Palestina això és diferent, ja que, segons els govern israelià el mur serveix per evitar els atemptats suïcides dels palestins en terres israelianes. Miris com t’ho miris, les finalitats del mur poden ser varies, però el resultat és sempre el mateix: perpetuar la misèria del que viu al costat equivocat del mur.
Dimarts 10 d’abril del 2007
