Diumenge passat vaig llegir una notícia al diari el Punt que em va fer esgarrifances per tot el cos. El candidat del Partit Popular a les municipals de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, va prometre que si ell guanya les eleccions posarà més ordenances cíviques i càmeres amagades per preservar l’ordre i la llei en la nostra estimada ciutat, tal com ja passa en altres ciutats com Londres.
D’altra banda, quan els jugadors del Futbol Club Barcelona van tornar de Londres, després d’haver disputat el partit contra el Chelsea, els van retenir a l’aeroport londinenc per assegurar-se que no portaven cap explosiu amagat en el seu equipatge.
Arribats aquest extrem, crec que s’estan arrabassant els límits de la llibertat d’acció de l’individu. Posar càmeres en els carrers de Barcelona no millorarà la seguretat de l’individu. Aquestes serviran per veure qui ha estat l’autor d’un crim que ja succeït, però no l’evitaran. L’individu, sempre que respecti el pròxim, ha de poder actuar amb total llibertat, tal com recull la nostra Constitució. Tanmateix, si hi ha càmeres pel carrer farà que ens sentim controlats en tot moment i, aquest fet, segurament, retallarà la nostra llibertat perquè no ens podrem moure tranquil·lament.
Posar més ordenances cíviques tampoc és una solució per evitar els problemes. Per exemple, per molt que multem a les prostitutes que exerceixen la seva professió en el carrer, això no acabarà amb les màfies de la prostitució. Si la classe dirigent realment vol evitar els problemes que pertorben l’ordre d’aquesta societat, haurà anar a la seva arrel i evitar-los des del seu inici. Això no s’aconsegueix posant cada cop més multes, sinó lluitant contra les màfies i la veritable delinqüència.
Tampoc té cap sentit que la policia multi a una persona que passeja per les Rambles amb una cervesa a la mà, mentre que en aquesta via barcelonina és on es roben més bosses cada dia.
Crec que la policia ha confós termes i no se n’adona que preservar la seguretat de l’individu no vol dir retallar-li les seves llibertats. En la meva opinió, si que s’ha de preservar a l’individu i intentar evitar tots aquells crims que, realment, es puguin prevenir. Tanmateix, la solució no passa en posar unes càmeres per tota la ciutat o fer un xequeo íntegre a una persona quan va agafar l’avió. La psicosi d’un altre possible atemptat terrorista està fent que paguin justos per pecadors, ja que a l’hora de la veritat és a nosaltres qui ens regiren de dalt a baix quan anem a buscar un avió. La veritat és que no sé quina és la manera de poder prevenir la delinqüència, però escurçar les llibertats de la societat civil no crec que sigui la manera adequada. Els nostres polítics haurien d’entendre que l’individu es vol sentir més segur, però, que a l’hora de la veritat també es vol sentir lliure. Així que el canvi de la moneda de seguretat per llibertat no pot funcionar en un sistema democràtic on les persones volen moure’s lliurement.
Diumenge, 16 d'abril 2007
1 comment:
Clar que estig d'acord Nuria. Però és que crec que la llibertat real, allò de vive y deja vivir, no es pot gravar amb una càmera, i aixó els polítics ho tenen molt clar.
Post a Comment