En els informatius de TV1 o televisió espanyola han fet un reportatge sobre els camperols dels camps espanyols com Múrcia. Aquestes es queixaven de la desigualtat de preus des de que ells venen els seu producte fins que arriba a les mans del consumidor. La manifestació era de persones que treballaven en l’agricultura de la taronja i es queixaven que un quilo d’aquesta fruita al camp es ven a 15 cèntims, mentre que el consumidor paga una mica més d’un euro per ella. Així doncs, veiem que això crea una desigualtat econòmica, ja que els agricultors gairebé no treuen res de diners per la venta de la fruita, mentre que els distribuïdors en fan un gran negoci.
Això encara s’accentua més si anem als països anomenats tercers mundistes. Allà, els petits agricultors no poden competir amb les multinacionals dels EUA o Europa i, per això, els productes que ells fabriquen no tenen cap sortida al mercat mundial. Un exemple d’aquest fenomen és el del sucre. A Europa no es pot conrear aquest producte, però, paradoxalment, aquest continent és el màxim distribuïdor de sucre en del món. Com s’explica això? Doncs bé, les grans multinacionals s’apoderen de grans extensions de conreus en els països de l’ Amèrica Llatina. Allà el conreen a baix preu i amb mà d’obra barata i Després el transporten a tot al món a un preu ínfim. Aquest fenomen té conseqüències negatives pels indígenes i petits camperols dels països del sud del continent americà, ja que aquests no poden crear ni la mateixa quantitat de sucre ni vendre’l al mateix baix preu. Això fa que els productes que conreen aquestes persones no puguin competir amb les grans multinacionals.
Com podem veure, l’agricultura està augmentat les diferències socials entre els individus. Però, no només això, sinó que els indígenes de l’Amèrica Llatina cada cop viuen en situacions més precàries, ja que ni els estats dels seus països ni a les multinacionals no els interessa ni que existeixin ni fer-se càrrecs d’ells perquè són les persones que sempre han conreat el camp i que, per tant, estan posant més problemes per abandonar la terra on sempre han viscut i que han treballat al llarg de tantes generacions. A les multinacionals no els interessa que els indígenes visquin allà perquè sinó elles no poden treure benefici d’aquest territori. Sovint, aquestes empreses han estat ajudades pels governs dels estats dels països indígenes. Segurament, el cas més famós és el de Chiapes a Mèxic on l’estat empresonava i aniquilava als indígenes sense que haguessin comès cap crim. D’aquesta manera, l’estat i les multinacionals es podien quedar amb les terres on habitaven aquests. Per això, els indígenes i el Subcomandante Marcos van aixecar-se encontre de l’estat i van ocupar la zona de Chiapas. Des de llavors, a Mèxic hi ha un conflicte obert entre els indígenes i l’estat.
Aquest fenomen no és únic en Chiapes ni als països de l’Amèrica Llatina, sinó que afecta a tots als agricultors del món. Com hem vist, a petita escala, passa una cosa semblant amb els agricultors de taronges murcians. El problema principal és que el capitalisme ha fet que la mà d’obra de l’agricultura no tregui gaire benefici del seu treball, mentre que els grans distribuïdors són els que veritablement s’enriqueixen. En aquest sentit, el capitalisme satura l’economia, ja que fa que el petit agricultor no pugui competir amb les multinacionals. Això fa que els que treballen en el camp cada cop tinguin més problemes econòmics i visquin en situacions més precàries.
Aquest vídeo de continuació que em va arribar via Internet ara fa tres o quatre dies mostra a la perfecció aquestes idees que hem desenvolupant aquí i reflecteix que aquest problema és quelcom global i generalitzat en tot el planeta.
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=44934
Dijous 12 d’abril del 2007
Com podem veure, l’agricultura està augmentat les diferències socials entre els individus. Però, no només això, sinó que els indígenes de l’Amèrica Llatina cada cop viuen en situacions més precàries, ja que ni els estats dels seus països ni a les multinacionals no els interessa ni que existeixin ni fer-se càrrecs d’ells perquè són les persones que sempre han conreat el camp i que, per tant, estan posant més problemes per abandonar la terra on sempre han viscut i que han treballat al llarg de tantes generacions. A les multinacionals no els interessa que els indígenes visquin allà perquè sinó elles no poden treure benefici d’aquest territori. Sovint, aquestes empreses han estat ajudades pels governs dels estats dels països indígenes. Segurament, el cas més famós és el de Chiapes a Mèxic on l’estat empresonava i aniquilava als indígenes sense que haguessin comès cap crim. D’aquesta manera, l’estat i les multinacionals es podien quedar amb les terres on habitaven aquests. Per això, els indígenes i el Subcomandante Marcos van aixecar-se encontre de l’estat i van ocupar la zona de Chiapas. Des de llavors, a Mèxic hi ha un conflicte obert entre els indígenes i l’estat.
Aquest fenomen no és únic en Chiapes ni als països de l’Amèrica Llatina, sinó que afecta a tots als agricultors del món. Com hem vist, a petita escala, passa una cosa semblant amb els agricultors de taronges murcians. El problema principal és que el capitalisme ha fet que la mà d’obra de l’agricultura no tregui gaire benefici del seu treball, mentre que els grans distribuïdors són els que veritablement s’enriqueixen. En aquest sentit, el capitalisme satura l’economia, ja que fa que el petit agricultor no pugui competir amb les multinacionals. Això fa que els que treballen en el camp cada cop tinguin més problemes econòmics i visquin en situacions més precàries.
Aquest vídeo de continuació que em va arribar via Internet ara fa tres o quatre dies mostra a la perfecció aquestes idees que hem desenvolupant aquí i reflecteix que aquest problema és quelcom global i generalitzat en tot el planeta.
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=44934
Dijous 12 d’abril del 2007
No comments:
Post a Comment