Vuitanta anys donant-nos alegries

Entre dijous i divendres en tots els mitjans de comunicació va sortir una notícia molt agradable, la publicació del darrere còmic dels irreductibles gals, Astèrix i Oblèlix. Aquest és titula Astèrix i els seus amics i, curiosament, no ha estat fet pel seu creador Alberto Uderzo, sinó que cada part del còmic l’ha fet un dibuixant diferent. Aquest vol ser un homenatge a la persona que ha realitzat aquest còmic perquè recentment ha fet vuitanta anys. En aquest nou còmic han deixat la seva marca dibuixants tan importants com l’espanyol el Roto

Podríem pensar que aquesta notícia no és de gran transcendència perquè l’Astèrix i l’Obèlix no són catalans. Tanmateix, crec que en un món globalitzat fenòmens com aquest han transcendit totes les fronteres i han ajudat a configurar la nostre cultura. Qui de nosaltres no s’ha llegit mai un còmic dels irreductibles gals? Jo, personalment, tinc tota la col·lecció, bé excepte aquest darrer que s’acaba d'estrenar en la fira del còmic i no tardaré en anar-lo a comprar. Quan penso en l’Astèrix i l’Obèlix tinc la imatge meva de petita, llegint una hora rera l’altre aquest còmic. Per mi, aquest ha anat més enllà de totes les barreres temporals i espaials. Per això, és una notícia de gran rellevància. A més, accentua la seva importància ens mitjans catalans perquè s'a estrenat en el saló del còmic de Barcelona.

L'Astèrix i l'Obèlins ens han ensenyat valors tan importants com l’amistat i el companyerisme, a ser una persona educada i respectar als demés, saber el que està bé i malament. Finalment, a través de la lluita contra l’Imperi romà ens han ensenyat, també, que a vegades els que tenen el poder volen imposar la seva llei i, davant d’això, només hi ha una resposta: resistència. Evidentment, ben entrat al segle XX resistència no vol dir anar pegant cops de puny als estàndards que representen al poder, però si que a vegades està bé prendre iniciatives pròpies i davant d’una cosa que no ens agrada i manifestar-nos contra ella i donar la nostre opinió.

Així doncs, com que jo no sé dibuixar li vull felicitar-li al senyor Urdezo el seu aniversari, ja que gràcies a ell sóc el que sóc, perquè part de la meva educació ha estat formada pàgina rere pàgina dels còmics de l’Astèrix i l’Obèlix.

Divendres 20 d’abril del 2007