El director de la Càtedra de Risc Cardiovascular, José Abellán, de la Universitat Autònoma de San Antoni, Múrcia, va assegurar dimarts passat en una roda de premsa que “el que més protegeix a l’home dels problemes cardiovasculars és estar casat amb una dona que tingui diners, un cert nivell d’estudis i que no treballi fora de casa”. Abellán també va afirmar que el sentiment religiós pot protegir els risc de patir algun problema al cor. Al seu judici, les persones que tenen un creuen en Déu, “generen unes endorfines i neurontransmissors que combaten la sensació d’ansietat i angoixa de qui no el té”.
Bé, fins aquí la notícia. Ara dir que no entenc com un catedràtic especialista en el risc cardiovascular pot dir aquestes tonteries. Primer de tot, podríem dir que per prevenir els risc cardiovasculars de la dona, no hi ha res millor que tenir un marit amb diners, amb un cert nivell d’estudis i que treballi des de casa. Si seguim girant la truita, també podrem dir que les persones que no tenen un sentiment religiós, no han de combatre ni l’angoixa ni la ansietat de que provoca el saber que la teva vida depèn d’un ésser tot poderós que està en el més enllà i el qual no coneixes. Així doncs, el que defensa Abellàn, el seu sentit contrari també té lògica.
Ara, des d’una altre perspectiva, per què una persona tindrà menys riscos cardiovasculars perquè la seva parella tingui diners, un cert nivell d’estudis i treballi a casa? Personalment, crec que això està relacionat amb els interessos i els gustos de cada un. Pot ser a una persona no l’importa els diners que té el seu company sentimental. D’altra banda, també hi ha persones que per coses de la vida no han pogut estudiar, però en canvi, si que tenen un bon nivell cultural perquè els hi agrada llegir o es preocupen per les coses que pasen en aquest món. A vegades els estudis no ho són tot i també conten els interesos de cada persona. A més, hi ha altres persones que no han volgut estudiar mai perquè no els hi ha agradat i, per tant, no crec que busquin una parella amb un alt nivell d'estudis. Finalment, si la teva parella treballa a casa i la tens tot el dia ficada allà, cap la possibilitat que això t’estressi més, ja que mai trobes un moment d’intimitat o soledat en el teu espai quotidià. No tot és blanc o negre, per sort, existeix l’escala de grisos i, per tant, hi ha una varietat d’interessos i gustos diferents. Amb això, vull dir que els tres requisits que mostra Abellàn no em semblen uns paràmetres o models a seguir, ja que cada persona li agraden unes coses diferents i, pot ser, no es fixa amb cap d’aquestes tres característiques a l’hora d’elegir la seva parella. Segurament, Abellán només ha realitzat el seu estudi seguint un únic model d'home: amb recursos econòmics, que ha estudiat a la Universitat i que prové de la tradició religiosa i, per això, se sent millor si la seva dona es queda a casa.
Personalment, no sé en quina mostra es va fixar el catedràtic per realitzar el seu estudi, però el que sí sé és que el resultat em sembla un insult per les dones, com jo. Aquesta investigació, segueix reforçant el model de família cristiana on el sexe femení ha d’estar a casa. D’aquesta manera, el seu marit tindrà menys riscos cardiovaculars perquè no haurà d’estar pensant tota l’estona on està la seva muller i que està fent. No entenc, com, ben entrats en el segle XXI, des d’una Universitat és promulgui la idea de la dona com un objecte sense importància i que ha de seguir uns requisits específics perquè el seu marit no tingui un infart. Tampoc comprenc com han basat tot un estudi per preveure els riscos cardiovasculars de l’home i no s’han fixat també en prevenir els de la dona. Així doncs, crec que estudis com aquests, reflecteixen que no hem avançat gaire en temes d’igualtat entre els homes i les dones, ja que des d’una Universitat, una institució amb molta influència cultural, estan dient com ha de ser una dona perquè el seu marit no tongui problemes de cor. A més, aquesta ha de ser una persona basada en el model de família nuclear cristiana on la dona, gairebé no té ni dret ni vot i, per això, ha d’estar tancada a casa. Estudis com aquests, em mostren que encara hem de lluitar moltes batalles perquè la dona ocupa el lloc que li pertoca en la societat i no estigui tancada en clau rere quatre parets.
Dimarts 24 d'abril 2007
No comments:
Post a Comment