Aquest matí m'he llevat igual de dormida que sempre. Mentre estava fent el meu te, sentia de fons la sintonia de la Cadena Ser. De cop i volta, un comentari de Carles Francino m'ha despertat. El president iranià, Mahmud Ahmadineyad, va declarar ahir que té suficient material com per construir energia nuclear a escala mundial. Això, però, no és el que m'ha cridat més l'atenció. De fet, jo ja m'esperava que tard o d'hora aconseguiria els seus propòsits. A més a més, em sembla insultant que, precisament, els paísos que tenen aquest tipus d'energia en les seves mans són els que estiguin fent la campanya més dura contra Iran i no el deixin aconseguir l'energia nuclear per fins socials.
Bé, reprenent el fil de la meva experiència matinal, el que més m'ha xocat ha estat que Francino ha parlat de la diferència entre la premsa americana i la europea a l'hora de plantejar aquesta notícia. Segons la Cadena Ser, i cito aquesta font perquè no he tingut el gust de comprovar-ho, mentre que a Europa la notícia de Ahmadineyad ocupava totes les portades dels diaris, als EUA tan sols apareixia en petits articles a l'interior del diari. Aquesta mateixa cadena ha citat al diari nord-americà el The Sun qui assegura que han pres aquesta decisió perquè, d'aquesta manera, no li donaven propaganda política al president iranià, que segons ells és l'únic que busca.
Això serveix d'exemple per veure que, en el fons, la premsa i els mitjans de comunicació tenen una funció molt clara: persuadir a les persones i encaminar-les cap a als fins polítics de la classe dirigent. Per aquest motiu, Ahmadineyad ha fet públic, a a través dels mitjans, la capacitat iranià de crear energia nuclear en la ciutat de Natanz on es troba una de les plantes nuclears més importants del país. D'aquesta manera, vol mostrar al seu poble i a tot el món el poder d' Iran. També per això, els EUA han ocultat bona part de la realitat amagada en les entranyes del diari. Dit d'una altre manera, han reduït la realitat a una ínfima informació que, a sobre, no apareix ni els les pàgines principals. Ocultar bona part d'aquesta informació la informació significa una victòria per Bush, ja que si ningú pren consciència d'aquest fet és com si no hagués passat. També hi ha una altre estratègia, la que s'ha seguit a Europa on aquesta notícia ha aparegut en les primeres planes del diari. D'aquesta manera, es vol crear un alarmisme social per persuadir a les persones i convence-les que Iran no pot quedar impune perquè ha desafiat a la OIEA (Organització Internacional de l'energia Atòmica),
Així doncs, miris com tu miris la premsa té la funció d'estar al costat del poder i expressar la realitat de la manera que més l'interessi a la classe governant d'un país. D'aquesta manera, els mitjans serveixen per configura les relacions entre aquells països que els seus ambaixadors no es posen d'acord. Els mitjans de comunicació acaben sent el camp de batalla de la guerra verbal entre nacions. Per això, quan es vol mostren el poder de l'enemic o l'oculten, segons els interessos dels polítics governants.
En aquest sentit el consumidor diari de premsa no es pot creure només el que apareixen als mitjans i si vol conèixer, realment, la veritat de les coses. Ha d'anar més enllà del que surt en els mitjans, sinó caurà en el parany de la pseudoinformació, que, a vegades, ve a ser el mateix que la xarxa de la mentida.
Dimarts 10 d’abril del 2007
Bé, reprenent el fil de la meva experiència matinal, el que més m'ha xocat ha estat que Francino ha parlat de la diferència entre la premsa americana i la europea a l'hora de plantejar aquesta notícia. Segons la Cadena Ser, i cito aquesta font perquè no he tingut el gust de comprovar-ho, mentre que a Europa la notícia de Ahmadineyad ocupava totes les portades dels diaris, als EUA tan sols apareixia en petits articles a l'interior del diari. Aquesta mateixa cadena ha citat al diari nord-americà el The Sun qui assegura que han pres aquesta decisió perquè, d'aquesta manera, no li donaven propaganda política al president iranià, que segons ells és l'únic que busca.
Això serveix d'exemple per veure que, en el fons, la premsa i els mitjans de comunicació tenen una funció molt clara: persuadir a les persones i encaminar-les cap a als fins polítics de la classe dirigent. Per aquest motiu, Ahmadineyad ha fet públic, a a través dels mitjans, la capacitat iranià de crear energia nuclear en la ciutat de Natanz on es troba una de les plantes nuclears més importants del país. D'aquesta manera, vol mostrar al seu poble i a tot el món el poder d' Iran. També per això, els EUA han ocultat bona part de la realitat amagada en les entranyes del diari. Dit d'una altre manera, han reduït la realitat a una ínfima informació que, a sobre, no apareix ni els les pàgines principals. Ocultar bona part d'aquesta informació la informació significa una victòria per Bush, ja que si ningú pren consciència d'aquest fet és com si no hagués passat. També hi ha una altre estratègia, la que s'ha seguit a Europa on aquesta notícia ha aparegut en les primeres planes del diari. D'aquesta manera, es vol crear un alarmisme social per persuadir a les persones i convence-les que Iran no pot quedar impune perquè ha desafiat a la OIEA (Organització Internacional de l'energia Atòmica),
Així doncs, miris com tu miris la premsa té la funció d'estar al costat del poder i expressar la realitat de la manera que més l'interessi a la classe governant d'un país. D'aquesta manera, els mitjans serveixen per configura les relacions entre aquells països que els seus ambaixadors no es posen d'acord. Els mitjans de comunicació acaben sent el camp de batalla de la guerra verbal entre nacions. Per això, quan es vol mostren el poder de l'enemic o l'oculten, segons els interessos dels polítics governants.
En aquest sentit el consumidor diari de premsa no es pot creure només el que apareixen als mitjans i si vol conèixer, realment, la veritat de les coses. Ha d'anar més enllà del que surt en els mitjans, sinó caurà en el parany de la pseudoinformació, que, a vegades, ve a ser el mateix que la xarxa de la mentida.
Dimarts 10 d’abril del 2007
