Aquesta setmana grans atemptats perpetrats per fundamentalistes islàmics han sacsejat la premsa mundial i l’opinió pública. Primer, al Marroc on uns terroristes es van immolar perquè la policia no els enxampés. Després el tràgic 11A a Algèria on més d'una trentena de persones van morir i hi va haver centenars de ferits perquè membres d'Al-Qaeda van pepetrar dos atemptats amb cotxes bombes a la capital del país. A l’Iraq, aquesta darrera setmana sembla l'escala del terror va increxento i ja són més d’un centenar de persones les que han mort aquests darrers dies, ahir, per exemple, dissabte 14 d'abril van morir més de 80 persones en aquest país arran de diversos atemptats bombes.
Ela autors d’aquests crims estan situats dins del terreny del fundamentalisme islàmic, però això no és només així. Molts dels joves que s’immolen, que sovint no arriben ni als 30 anys d’edat, són persones oblidades de les nostres societats, són nois sense cap esperança de futur perquè els seus països viuen enmig de la guerra, la seva situació econòmica és pèssima o bé els hi ha tocat dur una vida massa complicada. Segurament per això s'immolen, ja que és una manera de posar fi a la seva vida, sovint massa dura per la seva jove edat i, al maeix temps, reclamen les seves idees.
Sembla que aquest fenomen no es pugui parar perquè: com evites que una persona s’immoli? Tots els esforços policíacs es centren en desactivar les xarxes d’Al-Qaeda, però, a mi em sembla que amb només amb la força dels cossos de seguretat això no serà possible, perquè se’m fa molt difícil veure com evitar que un noi pugi a un autocar carregat d’explosius i el faci volar pels aires. Així doncs, pot ser la policia o una societat pot prevenir un atemptat o aprendre actuar davant d'una situació com aquesta, però no crec que pugui evitar-ho perquè sembla imprevisible saber quan un terrorista s'immolarà en llocs públics.
Personalment, crec que les persones que fan això viuen en situacions tan desesperades que no els importa morir. Per això, si el que vols que aquestes persones no es suïcidin d’aquesta manera tan violenta i s’emportin a altres persones en el camí, pot ser has de trobar el perquè ho fan i donar-los una solució perquè puguin tenir ganes i motius per viure. La veritat és que se’m fa difícil veure com es pot solucionar aquest problema, però, el fet és que necessita una resposta i aquesta només pot sortir si entens o comprens la situació d’aquestes persones. Per molt que la policia desarticuli una xarxa, mentre no canviïn molt les coses del món en el qual vivim, sempre hi haurà xavals disposats a immolar-se. Per això, es necessari anar a l’arrel del problema i eradicar-lo. Això només s’aconsegueix amb la comprensió del fenomen. Dit d’una altre manera, a mi em sembla que si comprenem perquè un noi de 20 anys decideix immolar-se en el nom d’ Al·là, pot ser, podrem evitar que ho faci, ja que li podrem donar mil raons per no fer-ho. La sensació que tinc, però, és que això no es podrà evitar fins que les coses d’aquest món no canviïn molt perquè la immolació, en certa forma, es donar a conèixer a totes aquelles persones del planeta que en el primer món passen desapercebudes.
La immolació és un reclam de les persones que no tenen drets i volen intervenir també en la història dels seus països. Sovint, aquestes persones viuen en situacions tan dures en els seus països d’origen que no els importa morir perquè, com a mínim, siguin escoltats un dia en la seva vida, el dia de la seva mort. Així doncs, pot ser, si volem evitar que aquest nois s’immolin els hi haurem de donar una bona dosi d’esperança i escoltar atentament com volen que s’organitzin els seus països. Això vol dir que no podem gestionar la política dels seus països des de fora, tal com està passant en Iraq o Afganistàn, sinó que són ells mateixos qui han de governar les seves terres. Pot ser si aconseguim fer això, podrem evitar els atemptats suïcides perquè, segurmanent els nois irquians, per exemple, veuran que la seva vida si que té un sentit, tirar endavant el món en el qual viuen. D'aquesta manera, també podràn tenir l'esperança que els seus drets i els seus reclams serán escoltats i, per tant, tindràn un motiu per seguir vivint: millorar allò que els envolta i construïr un Iraq allunyat de la dictadura del Saddam Hussein i de la invasió nord-americana, que l'únic que ha fet ha estat desestabilitzar la zona.
Ela autors d’aquests crims estan situats dins del terreny del fundamentalisme islàmic, però això no és només així. Molts dels joves que s’immolen, que sovint no arriben ni als 30 anys d’edat, són persones oblidades de les nostres societats, són nois sense cap esperança de futur perquè els seus països viuen enmig de la guerra, la seva situació econòmica és pèssima o bé els hi ha tocat dur una vida massa complicada. Segurament per això s'immolen, ja que és una manera de posar fi a la seva vida, sovint massa dura per la seva jove edat i, al maeix temps, reclamen les seves idees.
Sembla que aquest fenomen no es pugui parar perquè: com evites que una persona s’immoli? Tots els esforços policíacs es centren en desactivar les xarxes d’Al-Qaeda, però, a mi em sembla que amb només amb la força dels cossos de seguretat això no serà possible, perquè se’m fa molt difícil veure com evitar que un noi pugi a un autocar carregat d’explosius i el faci volar pels aires. Així doncs, pot ser la policia o una societat pot prevenir un atemptat o aprendre actuar davant d'una situació com aquesta, però no crec que pugui evitar-ho perquè sembla imprevisible saber quan un terrorista s'immolarà en llocs públics.
Personalment, crec que les persones que fan això viuen en situacions tan desesperades que no els importa morir. Per això, si el que vols que aquestes persones no es suïcidin d’aquesta manera tan violenta i s’emportin a altres persones en el camí, pot ser has de trobar el perquè ho fan i donar-los una solució perquè puguin tenir ganes i motius per viure. La veritat és que se’m fa difícil veure com es pot solucionar aquest problema, però, el fet és que necessita una resposta i aquesta només pot sortir si entens o comprens la situació d’aquestes persones. Per molt que la policia desarticuli una xarxa, mentre no canviïn molt les coses del món en el qual vivim, sempre hi haurà xavals disposats a immolar-se. Per això, es necessari anar a l’arrel del problema i eradicar-lo. Això només s’aconsegueix amb la comprensió del fenomen. Dit d’una altre manera, a mi em sembla que si comprenem perquè un noi de 20 anys decideix immolar-se en el nom d’ Al·là, pot ser, podrem evitar que ho faci, ja que li podrem donar mil raons per no fer-ho. La sensació que tinc, però, és que això no es podrà evitar fins que les coses d’aquest món no canviïn molt perquè la immolació, en certa forma, es donar a conèixer a totes aquelles persones del planeta que en el primer món passen desapercebudes.
La immolació és un reclam de les persones que no tenen drets i volen intervenir també en la història dels seus països. Sovint, aquestes persones viuen en situacions tan dures en els seus països d’origen que no els importa morir perquè, com a mínim, siguin escoltats un dia en la seva vida, el dia de la seva mort. Així doncs, pot ser, si volem evitar que aquest nois s’immolin els hi haurem de donar una bona dosi d’esperança i escoltar atentament com volen que s’organitzin els seus països. Això vol dir que no podem gestionar la política dels seus països des de fora, tal com està passant en Iraq o Afganistàn, sinó que són ells mateixos qui han de governar les seves terres. Pot ser si aconseguim fer això, podrem evitar els atemptats suïcides perquè, segurmanent els nois irquians, per exemple, veuran que la seva vida si que té un sentit, tirar endavant el món en el qual viuen. D'aquesta manera, també podràn tenir l'esperança que els seus drets i els seus reclams serán escoltats i, per tant, tindràn un motiu per seguir vivint: millorar allò que els envolta i construïr un Iraq allunyat de la dictadura del Saddam Hussein i de la invasió nord-americana, que l'únic que ha fet ha estat desestabilitzar la zona.
Diumenge 15 d’abril
No comments:
Post a Comment