El Govern palestí està format per dos forces polítiques que tenen un braç armat darrera: Al Fatah i Hamàs. Des de que aquest últim va arribar al poder, la UE ha retirat tots els diners que destinava als palestins, ja que considera que aquesta formació és terrorista. Els jueus, sovint, han dit que els palestins són terroristes, però, per entendre perquè cometen atemptats, hauríem de mirar la història d’Israel i Palestina.
Després de l’Holocaust nazi, Europa va decidir donar-li un estat als jueus. L’any 1947 la ONU va aprovar el Pla de Partició de Palestina en el qual adjudicava el 55% del territori a la comunitat jueva, un 30% de la població, i als palestins, que eren el 67%, els hi van destinar el 45% de les terres. L’any 1948 els israelians van proclamar el seu estat i això va desencadenar la guerra entre les dues parts. L’any 1967 hi va haver-hi una altre conflicte bèl·lic en la zona. Els dos enfrontaments van tenir un final tràgic pels palestins qui van veure com disminuïa considerablement la seva població. A més a més, Israel va ocupar militarment els seus territoris i, actualment, no han marxat de la zona palestina.
L’ús de la violència per part de l’exèrcit jueu ha estat quelcom quotidià. Per fer-nos una idea, avui els palestins no representen ni el 30% (uns 2 milions) de la població total i prop d’uns 5.700.000 viuen refugiats en altres països. D’altra banda, l’any 2005, els jueus eren 6.725.000 (1.200 milions, però, són palestins amb nacionalitat israeliana).
L’ús de la violència per part de l’exèrcit jueu ha estat quelcom quotidià. Per fer-nos una idea, avui els palestins no representen ni el 30% (uns 2 milions) de la població total i prop d’uns 5.700.000 viuen refugiats en altres països. D’altra banda, l’any 2005, els jueus eren 6.725.000 (1.200 milions, però, són palestins amb nacionalitat israeliana).
El poble palestí s’ha alçat en dues ocasions contra les polítiques de l’estat jueu. Ambdues es coneixen amb el nom d’Intifada (en àrab agitació o aixecament) i van començar com un moviment de resistència civil per acabar amb un cicle de violència brutal. La segona Intifada (2001-2005) va finalitzar amb una escala d’ atemptats perpetrats pels palestins en territori jueu. Entre l’estiu del 2002 al del 2003, es van produir un mínim de 50 atemptats suïcides i desenes d’operacions militars de l’Exèrcit jueu en els territoris ocupats. Es calcula que, aquest any, van morir 200 jueus i més de 300 palestins. Conseqüentment, Israel va construir un mur per separar la part jueva de l’ àrab i, d’aquesta manera, poder controlar els atemptats.
Avui en dia, el conflicte segueix viu. Els jueus tatxen de terrorista al poble palestí; mentre que aquests afirmen que només s’han defensat i que els jueus utilitzen el govern per eliminar-los, cosa que els palestins defineixen com “terrorisme d’estat”.
6 comments:
Querida periodista,
Grandes verdades las tuyas sobre el conflicto palestino. El terrorismo de estado forma parte de la política de muchos países de tener la guerra como un activo económico de primer orden. En nombre de la paz, guerra... y beneficio económico para las grandes empresas armamentísticas. Solo hay que ver la rentabilidad económica que tuvieron empresas donde años ha trabajaron jerifantes como Rice o Cheney. La paz, por desgracia, no resulta tan rentable.
Un cordial saludo,
Joseph Pullitzer
Ni més ni menys que un comentari del creador de la premsa groga... Quin luxe! Sobre el post, tot i el que digui en Soria, l'Irgun no era un grup armat, era un grup terrorista. El fet principal que va provocar que els britànics fugissin de Palestina va ser l'atemptat del King David, o sigui que els jueus no poden culpabilitzar als palestins per intentar seguir-los els passos, no?
Amigo Simmons,
No tengo la fortuna de conocer a Soria pero, como bien indicas, Irgun era un grupo terrorista. El problema del Medio Oriente es demasiado complicado como para teorizar sobre él aquí.
Un saludo cordial
Tens raó que en aquest breu espai no podem entrar en una reflexió profunda sobre aquest conflicte, però crec que l'important es dir les coses pel seu nom. Per això cal ressaltar que els israelians no són les víctimes d'aquest conflicte i que estan perpetrant un genocidi a Palestina.
El que no entenc és com unes persones que van patir en les seves carns l'Holocaust nazi siguin capaços de dur a terme aquestes polítiques destructives cap a una raça.
Tens raó que en aquest breu espai no podem entrar en una reflexió profunda sobre aquest conflicte, però crec que l'important es dir les coses pel seu nom. Per això cal ressaltar que els israelians no són les víctimes d'aquest conflicte i que estan perpetrant un genocidi a Palestina.
El que no entenc és com unes persones que van patir en les seves carns l'Holocaust nazi siguin capaços de dur a terme aquestes polítiques destructives cap a una raça.
Hola de nou Núria,
Weno, primer de tot felicitar-te pel blog, q vaig entrar per casualitat i m'agrada molt. Tens tota la raó del mon en que els israelians no es tindrien q presentar com a víctimes en un conflicte que, si dura tant i tant, és fonamentalment pels seus dirigents. El que volia dir és q hi intervenen tans factors i actors en aquesta disputa q jo, personalment, no podria fer un resum sintetitzat de l'estat de la qüestió.
Una salutació molt cordial
Post a Comment