Sarkozy, un conservador pel canvi

En un programa de televisió l’any 2003, un presentador li va preguntar a Sarkozy: “ Vostè pensa en la presidència quan s’afaita?”. L’actual President francès li va respondre: “ No només quan m’afaito.”

Quatre anys més tard, els objectius de l’ambiciós Sarkozy s’han complert i ahir a la nit es va proclamar el sisè President de la V República francesa amb un 53,06 % dels vots, en una de les eleccions franceses amb participació més alta, vora del 85%. D’aquesta manera, França, un país amb una forta tradició socialista, ha fet un canvi de rumb i s’ha situat en l’estany del conservadorisme.

Això ha estat possible perquè els socialistes francesos no han sabut donar una imatge renovadora per treure aquest país de l’estat de depressió permanent que sembla que es troba en els darrers anys. Ara per ara, França està esgotada de tantes promeses sense complir-se, per això, han apostat per un canvi, per un camí que els faci recuperar tots aquells valors que han deixat enrere. Sarkozy ho sap molt bé i, per això, ahir en el seu primer discurs com a President va prometre a la nació francesa: “rehabilitar el treball, l’autoritat i el mèrit” i va afirmar que ell “retornarà als francesos l’orgull de França”.

Un dels valors que Sarkozy vol recuperar com indiscutible per tirar endavant la França és el del treball. Va dirigir-se a la nació per dir-los que s’ha acabat “ La França de les subvencions i ara toca el torn de la França treballadora”. Per això, “ no hi haurà drets sense deures”, “ tothom tindrà la seva oportunitat, però haurà e guanyar-se-la”.

Ahir a la nit, mentre unes 30.000 persones celebraven la victòria de Sarkozy en les Champs Elisée, enfront d’una Tour Eiffel il·luminada, a l’altre punta de la ciutat es repetien els disturbis i joves immigrants tornaven a cremar vehicles. Precisament, en la legislatura anterior, Sarkozy va ser el Ministre d’Interior i la seva creu va ser els disturbis que van succeir en els barris més pobres de París on els fills d’immigrants van començar a cremar vehicles per donar a conèixer aquella França a la qual tothom es tapava els ulls quan passava per davant.